Crim d’amor

Ella deia que no m'estimava
I doncs què volia què volia que fes
Senyor policia què volia que fes

Es feia l'estreta amb mi el seu marit
Però es deixava sobar els pits
Per qualsevol malparit

I doncs, què vaig pensar molt discretament
Quina solució era la que em convenia
La violaré per darrera vegada
I quan se'm passin les ganes
Ansiaré assassinar-la
D'una forma impulsiva bèstia i desesperada
Serà ràpid però amb calma
Perquè jo l'estimava
Comprengui comissari
Que és que ella m'excitava
Que és que jo l'estimava

I és un crim d'amor
I és un crim d'amor
Sense mala intenció

I li arrancaré els seus mugrons de princesa
I amb la seva llengua n'hi faré una infusió
Li rebentaré el cap
Li desgarraré el cony
I em faré una palla sobre del seu cadàver
Perquè ella m'excitava
Comprenguin policies
Que és que jo l'estimava

Però
No em pegui més senyor comissari
Que em rebentarà el llavi
I no podré confessar

Però per què se m'acusa?
Però per què cony se'm jutja?
Per ser una ànima dèbil
O per ser un criminal?

Si és que jo amb aquest crim
He escrit la meva innocència
La decència de l'home
Sensible en decadència
La locura l'amnèsia
D'una bèstia ferida
I mai que cruel que és la llei
Que dura és la justícia
Si jo sols volia espantar-la una mica
Espantar-la ja estava
Perquè ella m'excitava
Perquè jo l'estimava
Comprengui comissari
Comprenguin policies
Que és que jo l'estimava
Que és que ella m'excitava