Història d'una 110
Estava un dia en un concert tocant,
vaig trobar-la just al meu davant.
Vaig mirar i vaig dir “collons quin bo que fa”
Deixa de flipar.
Em va mirar i li vaig picar l’ullet
Per trencar el gel li vaig comentar:
“Hola guapa caram quin collaret”
I la cara em va girar.
Tu d’aquesta vida fes-ne un joc
i sempre seràs tu el vencedor.
No deixis que et robin ni un segon.
Somriu burleta als teus malsons.
I des d’aquell dia no l’he vist més
i he decidit escriure cançons
dels seus cabells i els seus malucs
i de les bufes que d’ella m’he endut.
I una nit d’Alternativa
va i em trobo aquesta tia.
Em ve, em gira la cara i em diu:
“Deixa de flipar”.
“Deixeu de cantar
les mesures dels meus pits.
Malparits!”