Fèmurs
Joan Miquel Oliver
De vaixells estavellats ben estam assabentats
Fèmurs i tampoc bastons no són dignes des calçons
Paisans estabornits
A països mal parits
Llums, gasagues i elefants
No són dignes des asfalts
Ciutadans amb confusions a ciutats de vint milions
I es capells que m'he emprovat no són dignes des meu cap
I es calçons que avui me pos
Són més dignes que es meu cos
Apaïsats mirant la mar
A un país de mar enllà, mar enllà, mar enllà, mar enllà...