Sonet

Quan ella dorm el gaudi somnolent
Del vell jardí vibrant de flors i nit
Passant per la finestra sóc el vent
I tot és com un alenar florit

Quan ella dorm i sense fer-hi esment
Tomba a les grans fondàries de l'oblit
L'abella so que clava la roent
Agulla -fúria i foc- en el seu pit

La que era estampa, encís i galanor
I moviment ambigu, és plor i crit
I jo, causa del dol, de la dolçor

En faig lasses delícies de pecat
I Amor, que veu, ulls closos, el combat
S'adorm amb un somriure embadalit