La Flama

L'espectacle comença amb tu
Des de que estàs, tot s'ha tornat llum
Tant sorprenent, tant viva, tant suau que qualsevol pell sembla pedra

Tot és poc i sempre és curt
La mínima distància sempre queda lluny
Cada tarda que es fa tard, cada estona ambicionant que siga eterna

Veure com la vida creix, veure com s'esfuma el temps
que més que ocórrer, corre i és fugaç quan ens trobem
esdevindre confidents, pentinar-nos els cabells
i agafar-nos de la mà cada dissabte pel carrer
Qui poguera estar present, mai dubtes que em tens

Et passe el relleu i la flama
Et done la veu i la banda

Ja sabràs que jo no sé res
que no tinc més que unes quantes notes i molt pocs secrets
però tot el que tinc és teu, el que soc, tot el que veus i allò que no

Trajectòries estellars des del teu punt cardinal
Ara tu tens la paraula, ets el missatge i el fanal
Com a peça principal, la teua obra va al davant
Estaré entre bambalines per si et cal la meua mà
Ara vull veure't volar ben alt

Et passe el relleu i la flama
Et done la veu i la banda