Cantimplores

Vola el temps,
es vesteix la lluna i no hem dormit.
Sospira la vida si ets aquí.
M'entrebanco per poder seguir,
encara que no trobi el meu lloc.

Tinc el terra a prop,
em bellugo tant com puc.
Allà al fons de l'horitzó
hi ha un després
que no hem viscut.

Continuarem donant voltes al sol,
menjant patates deixant-nos la col.
Només valdrà el que cregui que valdrà,
que passi tot el que hagi de passar.

Que els teus pares van fer un miracle,
ets un esperma oportunista,
ets un esperma afortunat.

I un cop de puny al campanar
Sense tocar ni quarts ni hores
Tant si ho veus bé com malament
El que veus serà el que t'emportes

Que només tu recordes tots els dies que plores,
que plorar és sa i no ho veus fins que no t'enamores,
T'emporrones, cantimplores, eh!

No desesperis,
quan el cel cau,
gotes avall , avall, avall x2

Tira'm a la mala vida,
dóna'm sort,
vine amb mi.

Buscarem junts la sortida,
si es que volem sortir

Ningú
ens dirà (el) que volem fer
Ens dirà (el) que volem ser

Baixant de dalt pujant amunt
Escales parlen del camí
Trucant-me a mi no surt ningú
Potser és que encara estic aquí

I hem estat vius tots els matins
I no sabríem fer res més
Ho estimo tot i em veig a mi
Arrecerat sota el matí

que els teus pares van fer un miracle
ets un esperma oportunista
ets un esperma afortunat

No desesperis
quan el cel cau
Gotes avall , avall, avall