Debilitats

Les escales enfilen la tarda
però la nit sembla tan lluny
que encara em queda temps per dir
jo no tinc pressa per trobar
el que sempre m'ha faltat
ho vaig tenir entre les mans
i ho vaig deixar escapar

El silenci és el fiscal
d'aquest sublim avorriment
no et veig en cap fotografia
i això ara és un retret
jo no he canviat mai de resposta
a les preguntes que no entenc
sempre m'he fet el llest

La gent no es mescla, tu ho vas dir

Ara lamento les paraules
que no vaig saber pronunciar
perquè estava calculant
quant et trobaria a faltar
mentre invertia la dignitat
en no dir-te la veritat
és obvi que me n'he oblidat

He deixat de jutjar
les persones que sempre he estimat
i no estava equivocat quan veia
que hi ha dues parts
una parla de les ferides
l'altra parla d'esperar
que no passi mai el que desitjat
si no és amb tu.