Núvol
Un llum d’alerta em diu que prou,
mira cap avall i espolsa’t bé
els milions d’aranyes i formigues
que se’t mengen els peus
Benvinguts al temple consagrat
del bram del futur i del passat
imatges i veus amunt i avall
un eixam furiós a dins del cap
I aquí on em veus
no sento terra ferma sota els peus
i així ha de ser
i mai hi hagut realment gran cosa a fer
I aquests ulls
plens de finals feliços per dormir,
ara han vist
la flama com es consumeix
les benes han caigut per fi
Sempre investigant sense parar
per no perdre l’equilibri i caure
Com amb la primera bicicleta
(amb) rodetes als costats
Cal que aquesta merda arribi lluny
cal que vagi en totes direccions
perquè núvols i arbres tinguin clar
que ja torno a formar part del món
I aquí on em veus
no sento terra ferma sota els peus
i així ha de ser
i mai hi hagut realment gran cosa a fer
I aquests ulls
plens de finals feliços per dormir,
no patiu
Vaig sense mans per primer cop
i m’és igual d’on bufi el vent
Ara sé que no cauré