Cançons d'ofrena

Era difícil suportar la pressió, les xarxes i el nou home
projectant un superjò,
autocrítica ferotge, fins que caiga sang al full
no té cabuda l'orgull en este viatge
Deconstrucció, algunes coses fan por, abandonar-se al modus vivendi
de l'opressor, cedir, perdre les forces, sentir-se un traïdor
sumir-se en la concòrdia, oblidar-se del dolor
d'un grapat de llocs possibles ell va caure en el millor, sa casa
blau mar, blau cel, i vida grisa
tan fràgil la cuirassa que tapa a l'home nu
i el vent remou la brasa, i el foc desfà l'iglú
baixen costera avall els fills de la agonia,
les males companyies del futur...
creuen el descampat i es tomben a la via
sabent que on sobra realitat no hi cap el glamour

Cançons d'ofrena, maten el nervis i la pena
com si no vaig a desfer el nuc
visc en el misteri del poema
tot el que vam fer va ser per tu.

Tots sentim la pena
Qui no mossega, te berena.
Sempre són diners, per això me n'ix la fera.
Treballar per estudiar
I fer allò que sempre he somiat
ha sigut una condemna.

Tots volem ser amics,
agafar informació, travessar, manipular
Ací comença la traïció.
A la leona le quité yo la melena
Les llàgrimes que tira, ja no causen sensació.

Quedant-me afònica,
Jo vull un món millor
Aprendre de quan caus
La solució és l'acceptació
Bones persones regalant-vos el seu temps,
done les gràcies i molt d'amor a totes elles

Que lluiten, que criden, que tenen poder
Que saps que ningú perd el dret d'aprendre
Si no som per tots, qui em va a defendre
Si no és per tu qui em va a entendre