Vida d’un gat
El seu pare era un vell gat gordo i coix
I sa mare una gata de carrer
I ell va néixer una nit sota la pluja
Però sa mare morí al part
I el seu pare d'un infart
I va quedar abandonat pel mig dels prats
Moriria de gana moriria congelat
Però sort que era un gat i tenia set vides
No tenia ni pares ni un amic
Ni un padrí de família que el cuidés
I així solitari justet amb uns dies de vida
Va arrossegar el cos per un camí fins la ciutat
I va ser en creuar una carretera
Que un camió va i l'atropella en un pas zebra
Però sort que era un gat i tenia set vides
I va sentir-se deprimit dèbil agobiat
Tan esclafat sota el camió
On hi veia que no podia que no podia respirar
Però per res la vida no volia deixar el gat
I ferit i amb la por a la mort
Va seguir una nena i la nena el va agafar
Va acollir-lo en braços va posar-li un nom ridícul
Se l'endugué a casa seva i va mostrar-lo a la família
Però un pare sense escrúpols que l'agafa per l'esquena
I mentre renyava la nena el va tirar per la finestra
Però sort que era un gat i tenia set vides
Set pisos de caiguda i quedà viu sobre l'acera
Rebentat i destrossat però hi ha més vides que l'esperen
Vida hi ha vida
Però aconseguí aixecar-se aconseguí caminar
Aconseguí creuar la ciutat fins al port
I va va veure el mar i va veure un peix
Va acostar-se al moll però va relliscar
I va caure a l'aigua va sentir-se perdut
Ho tenia clar moriria ofegat
Però sort que era un gat i tenia set vides
Era patètic veure com s'enganxava a la vida
Xapotejant cap a un barco que es llargava mar endintre
I aconseguí pujar-s'hi mig ofegat mort de pena
Va passar tota la infància dintre d'un vaixell de pesca
Set mesos després va desembarcar
En una terra estranya apocalíptica i ingrata
Les cases mig destruïdes de gent morta o bé matant-se
I un merder de crits histèrics de terrors i focs i nervis
I de cop una bomba li va petar sota els peus
I va sortir volant pels aires despedint-se de la vida
Però sort que era un gat i tenia set vides
I en aquell país de merda hi havia guerra hi havia guerra
I on reina la violència t'acribillen per la jeta
El cos ple de metralla que es moria que es moria
Quan va esdevenir un prodigi que ell no hagués esperat mai
Una gata preciosa i piadosa el recollí
I amb el temps i unes carícies va curar-li les ferides
I es tirà follant els dies que passà en convalescència
Però la gateta ocultava que estimava un altre gat
Què dic un gat que allò era un tigre
Que ho va descobrir un mal dia va jurar que els mataria
Això era un liu de faldilles
Però sort que era un gat i tenia set vides
Imagineu aquella bèstia una espècie de legionari
Reclamant com a venjança lenta mort pels dos amants
La gata quedà morta desgarrada a esgarrapades
I ell de què sinó s'escapa perseguit com una rata
Van acabar-se els tiros i eren temps de pau
De pau però misèria de penes i gana
I un dia el gat tornà a sentir que el seu cos levitava
Que el seu cos desafiava tota llei de gravetat
Per les potes l'agafaven i del terra l'aixecaven
I una veu il·lusionada que el mirava i exclamava
Yujúúú família avui per dinar tenim gat a la brasa
Però sort que era un gat i tenia set vides
I va sortir per potes de miracle que no el pesquen
Que no acaba com un plat de subsistència
A la postguerra hi ha gana hi ha gana
Ja havien passat set vides però el gatet mai no es moria
La veritat no comprenia la gràcia d'aquesta vida
I ara tan sols s'arrastrava sols errava sols vagava
Ja era un vell gatot de merda despreciat per tot el món
Que era el pot de les hòsties que és que estava cremat
I es que hòstia puta quina vida més perra que tenia
Però per desgràcia era un gat i tenia set vides