La mestra

Dos per dos són quatre
Quatre i dos són sis
Escola reglada i frustrada
No parles ni jugues si no tens permís
La creu, la sotana i la vara
Conjuguem presents imperfectes
Li restem la X al futur
Castrem a les feres als centres
Força de treball del segle XXI
Hem planificat les conductes
No deixem ja marge per la creació
Dibuixem futurs plens de dubtes
Ni somnis, ni jocs, ni improvisació
Infàncies al contenidor
10 hores al dia, un temps que era or
Esclaus d’un estat opressor...
Perdona a tu pueblo señor!

Mare mare, que jo no vull tornar
A resar i a callar quan ells manen
Pare pare, jo volia somiar
I volar, i allà ens tallen les ales

Contrabandista de verbs clandestins
Escampant el verí
Per pobles vius i senders infinits
Quin gust sentir-la parlar
Si del carrer i el corral és l’ama
I ara hi ha un poble que brama
En un idioma proscrit

En eixe context, arriba una mestra
Rebel, decidida, valenta
La infància en disputa es conquesta
El dictador mor… es comenta
Tenebres s’emporte el difunt
Canviem els costums mort a l’obediència
Trenquem el rosari, cremem els apunts
Davant el futur la innocència
Arriba l’expedient disciplinari
Volem que memoritzen l'oració i l’abecedari
Horaris estrictes i un pati ben delimitat
Centre penitenciari de cristians
Vinguen l’alcalde, la guàrdia, inspectors
A defende l'absurd, a donar-li lliçons
No van poder, mai no podrán
D’aquella mestra hui som alumnat aventatjat

Mare mare, que jo no vull tornar
A resar i a callar quan ells manen
Pare pare, jo volia somiar
I volar, i allà ens tallen les ales

Contrabandista de verbs clandestins
Escampant el verí
Pobles vius, i senders infinits
Quin gust sentir-la parlar
Si del carrer i el corral és l’ama
I ara hi ha un poble que brama
En un idioma proscrit