Aire Pur

[Verso 1: Neidos]
Si vols sentir-la plena aquesta vida que ara estimes
I les lleis que t'envolten no les trobes còmodes
La policia interna que et goberna haurà d'aprendre
Millor deixar-se entendre, cuidat, ja ho veuràs!
Toca obrir-se, com la primavera pot obrir la flor
Al seu ritme, defugint la por
L’ostracisme és el signe d’un estigma
Pel sisme destructiu quan el refugi es veu com el nou niu insígnia
Però una ment amb cicatrius, dins un cos normatiu
Vol que ploris, que valoris si et sents fort i encara ets viu
La merda que hi ha fora no et deixa escoltar-te dintre
I l’esperit d’infant sensible no té fam ni es sent pas lliure
A un cor fort l’almoina de l'amo l’amoïna
Ja no vol més molles vol trencar les estovalles
I sentir de nou com brollen pessigolles
A cada glop que baixa a poc a poc de cop i et remou les entranyes
I jo sóc qui vull ser?, els anuncis són com bombes
Se t’enfonsa el cos i et cou i de la guerra neixen traumes
Però a través d’esquerdes podrem fer, espais comuns afins
D’autoconstrucció massiva d’esperances
Ja arriba la vida que somies
Que en sortir del tedi els únics límits siguin propis i assumibles
La cultura et lliga
Només amb pau al cau, quan et plau, rau la clau per fer la lluita plausible

[Estribillo: Microbio]
No t'equivoquis, he vist repetit mil cops el teu soliloqui
No siguis tòtil, aqui no s'acaba mai el bròquil
I així fins que el cap t'exploti, necessito aire

[Verso 2: Still Ill]
Som ànimes ingràvides, càlides i emotives
Recloïdes en presons de repressió, freda i cognitiva
Niu d'estigmes, viu d'estimes i allibera la pressió
Que imposa el món de la foscor, amiga, si vols ser lliure
La mirada sobreviurà digne amb el seu prisma
Travessant una finestra fixada en l'entorn feréstec
Que deprecia tota vida premia el verí
De la deriva destructiva i al poeta defenestra
Aquí fem patir al metge tot per fer paté del fetge
Tens un cotxe i un rellotge però vols viure pressa
I ho vius amb el silenci de qui sap que s'equivoca
I s'equipara amb altres, que tampoc obren la boca
Un cap dur com un roca, un mar de prejudicis
Dins del pit des de l'inici d'una vida que s’esgota
I com fer front a tal derrota? si quan te’n dones compte
Dus errors en el sarró i el cronòmetre corre en contra
Contra un cor que es vol corrompre, un món que ho facilita
No hi ha lloc pel plora mica si l'amic ja no t'escolta
La veritat no es diu a mitges, es diu com una bomba
És com un mort arrepentit un esperit que sempre torna
I vola per sobre teu mentre el ventre el tempta amb merdes
Excuses i caretes, vivències sense reptes
Més dies en silenci, i emocions reprimides
Vull polir-me com un nen, si, però van passant els dies

[Estribillo: Microbio]
Però van passant i no t'equivoquis
He vist repetit mil cops el teu soliloqui
No siguis tòtil, aqui no s'acaba mai el bròquil
I així fins que el cap t'exploti
Necessito aire pur, no em falta temps
Em falta aire per respirar en aquest ball
I així fins que el verd broti
I tirem d'amor propi

[Verso 3: Glaukoma]
Normala da kareta jantzita ibili beharra
Denok dauzkeu mamu ta beldurrak barra-barra
Nik iparra bi gitarra ta mikro batekin aurkitzet
Gutako bakoitzak dauke bere izarra
Polizi ta militarrak, gure burun dabiltzanak
Akatu gabeko ikarak adorea gelditzen
Ezetzak agintzen, baietzak amiltzen
Artaldetik at ez geatzeko martingalak
Inor ez da normala, baño danak hala nahi
Modelo izan nahien gaztek uzteie jateai
Gezurra aplikatzen diou errealitateai, ai!
Desikasten hasi hai. Ta ni rebai, sinistu ezin pelikula
Ezin aske sentitu preso gaudela dakigula
Batu partidura! Hartu partitura!
Joggo bonito treballant amb la paraula
Estetikan diktadura estetikatik hautsi
Estetatik idatziz eztet bestetik ikasi
Wanna be free, yeah! Wanna be free!
Disney eta Hollywood akatzetik hasi
Selektak, MCk, graffiterok, dantzarik
Danak antza dik, gure janak gantza dik ta gatza nik
No creemos en un mundo hecho en croma
No más Lágrimas de Sangre en ojos con Glaukoma

[Estribillo: Microbio]
Però van passant i no t'equivoquis
He vist repetit mil cops el teu soliloqui
No siguis tòtil, aqui no s'acaba mai el bròquil
I així fins que el cap t'exploti
Necessito aire pur, no em falta temps
Em falta aire per respirar en aquest ball
I encara que això et sobti
Necessito aire pur, no em falta temps
Em falta aire quan estic ballant amb tu
I aixi fins que el verd broti i tirem d'amor propi
No t'equivoquis, he vist repetit mil cops el teu soliloqui
No siguis tòtil, aqui no s'acaba mai el bròquil
I així fins que el cap t'exploti, necessito aire